Popularització de sentit comú de les bobines d'inductància

La bobina inductora també és un dels components més utilitzats en electrodomèstics, instrumentació i altres productes electrònics. És un component electrònic que utilitza el principi d'inducció electromagnètica per funcionar. Les seves característiques elèctriques són oposades a les dels condensadors, "passant les freqüències baixes i bloquejant les freqüències altes". Quan el senyal d'alta freqüència passa per la bobina inductiva, trobarà una gran resistència i serà difícil de passar; mentre que la resistència que presenta el senyal de baixa freqüència que hi passa és relativament petita, és a dir, el senyal de baixa freqüència pot passar-hi més fàcilment. La resistència de la bobina inductiva al corrent continu és gairebé nul·la.

En els circuits electrònics, la bobina de l'inductor s'utilitza principalment per aïllar i filtrar el senyal de CA o formar un circuit ressonant amb condensadors i resistències.

Classificació de les bobines inductores

Hi ha molts tipus de bobines inductores i els mètodes de classificació són diferents.

Segons la classificació del nucli, es pot dividir en bobina d'inductància de nucli d'aire, bobina d'inductància de nucli magnètic, bobina d'inductància de nucli de ferro i bobina d'inductància de coure.

Segons la forma d'instal·lació, es pot dividir en bobines d'inductància verticals i horitzontals.

Segons la freqüència de treball, es pot dividir en bobina d'inductància d'alta freqüència, bobina d'inductància de freqüència intermèdia i bobina inductiva de baixa freqüència.

Segons la classificació, es pot dividir en bobina de filtre de potència, bobina de filtre d'alta freqüència, bobina d'obstrucció d'alta freqüència, bobina d'obstrucció de baixa freqüència, bobina de deflexió de línia, bobina de deflexió de camp, bobina d'oscil·lació de línia, bobina de correcció lineal de línia, bobina d'oscil·lació local, Bobina oscil·lant d'alta freqüència.

Segons si la inductància és ajustable, es pot dividir en bobines d'inductància fixa, bobines d'inductància variable i bobines d'inductància afinades.

Segons el mètode de bobinatge i la seva classificació de l'estructura, es pot dividir en bobina d'inductància d'una sola capa, multicapa, tipus bresca, tipus esquelet i bobina d'inductància sense esquelet.

Nomenclatura del model d'inductor

El model de la bobina d'inductància es compon principalment de quatre parts: nom principal, característica, tipus i codi de diferència:

La primera part: l'escala principal, utilitzeu L per representar la bobina, ZL per representar la bobina d'obturació;

La segona part: característiques, amb G per a alta freqüència;

La tercera part: tipus, amb X per petit;

Part 4: Codi diferencial, utilitzant les lletres A, B, C, etc.

Per exemple, LGX significa petita bobina inductora d'alta freqüència de plàstic.

Els principals paràmetres característics de la bobina de l'inductor

1. Inductància

La inductància es refereix a la mida de la capacitat d'autoinductància quan la bobina d'inductància passa corrent.

La unitat d'inductància és Henry, que es representa amb la lletra H. Les unitats que s'utilitzen habitualment són el mil·lihenri (mH) i el microhenri (μH).

2. Factor de qualitat

La relació entre l'energia emmagatzemada i l'energia consumida a la bobina de l'inductor s'anomena factor de qualitat, també conegut com a valor Q, i la seva fórmula de definició és:

A la fórmula, w és la freqüència angular de T, L és la inductància de la bobina i R és la resistència a la pèrdua total de la bobina.

3. Corrent nominal

El corrent nominal de la bobina d'inductància es refereix al corrent màxim que es permet passar a través de la bobina d'inductància durant el funcionament normal. El corrent nominal és un paràmetre important per a bobines de bloqueig d'alta freqüència i baixa freqüència i bobines de ressonància d'alta potència.

4. Capacitat distribuïda

La capacitat distribuïda es refereix a la capacitat formada entre espires de la bobina, és a dir, la capacitat formada per l'aire, la capa aïllant del cable i l'esquelet. La suma d'aquestes capacitats i la resistència de la pròpia bobina d'inductància formen un circuit ressonant, que genera una certa taxa de ressonància, redueix l'estabilitat de la inductància de la bobina d'inductància i redueix el valor Q. En general, s'ha de reduir la capacitat distribuïda. Per reduir la capacitat distribuïda de la bobina inductiva, generalment s'utilitzen diferents mètodes de control, com ara l'ús de mètodes de bobinat intermedi, mètode de bobinat de bresca, etc.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres asales@xfullstar.com