Com es mesuren els inductors? Diversos mètodes per detectar la qualitat dels inductors

Les bobines d’inductància estan fetes de cables que s’enrotllen un a un sobre un tub aïllant. Els cables estan aïllats els uns dels altres. El tub aïllant pot ser buit o pot contenir nuclis de ferro o nuclis magnètics de pols, anomenats inductors. És un element d’emmagatzematge d’energia al circuit. Es representa per&"L GG" i les unitats són Henry (H), millihenry (mH) i microhenry (μH). Vegem&# 39 a diversos mètodes de mesura i detecció d’inductors.

La mida de la inductància depèn del diàmetre de l’inductor, del nombre de voltes i del material del medi intermedi. L’error entre la inductància real i el valor nominal de la inductància s’anomena exactitud de la inductància. Trieu la precisió adequada segons les necessitats reals per evitar malbarataments innecessaris. En circumstàncies normals, la inductància que s’utilitza per a l’oscil·lació requereix una precisió superior, mentre que la inductància que s’utilitza per a l’acoblament o l’estrangulament requereix una precisió inferior. En algunes ocasions que requereixen una precisió d’inductància elevada, generalment heu de bobinar-lo vosaltres mateixos i provar-lo amb un instrument, cosa que s’aconsegueix ajustant el nombre de voltes o la posició del nucli magnètic o del nucli de ferro a l’inductor.

Dos tipus d’instruments per mesurar la inductància: el mesurament RLC (es pot mesurar la resistència, la inductància i la capacitat) i l’instrument de mesura d’inductància.

Mesura d’inductància: mesura sense càrrega (valor teòric) i mesura en el circuit real (valor real). Com que el circuit real utilitzat a l’inductor és excessiu, és difícil classificar-lo. Només s’explica la mesura en condicions de no càrrega. Passos de mesura d’inductància (mesurament RLC):

1. Conèixer les normes de funcionament de l’instrument (instruccions d’ús) i les precaucions.

2. Enceneu l’alimentació i prepareu-la durant 15-30 minuts.

3. Seleccioneu el fitxer L i seleccioneu la inductància de la mesura.

4. Fixeu les dues pinces entre si i restabliu-les a zero.

5. Fixeu les dues pinces als dos extrems de l’inductor, llegiu el valor i anoteu la inductància.

6. Repetiu els passos 4 i 5 per registrar el valor mesurat. Hi ha d’haver 5-8 dades.

7. Compareu diversos valors mesurats: si la diferència no és gran (0,2 μH), agafeu el valor mitjà i recordeu el valor teòric de la inductància; si la diferència és massa gran (0,3 μH), repetiu els passos de 2 a 6 fins obtenir el valor teòric del valor d’inductància.

Tres mètodes per detectar la qualitat dels inductors

1. Inspecció visual

Observeu directament si el cable de l’inductor està desconnectat, si el nucli magnètic està fluix, si el material aïllant està danyat o cremat, etc.

2. Prova multímetre

Segons el criteri de la qualitat de l’inductor, sovint s’utilitza un multímetre per mesurar el valor d’encesa i apagada de l’inductor. Col·loqueu el multímetre al bloc Ω i connecteu els cables de prova vermells i negres a qualsevol extrem del conductor de l’inductor. En aquest moment, el punter hauria de girar cap a la dreta. Segons el valor de resistència mesurat, el judici es pot dividir en les tres situacions següents.

(1) El valor de resistència de l’inductor sotmès a prova és massa petit. Vol dir que la bobina interna de l’inductor té un error de curtcircuit. Presteu atenció a l’operació de prova, assegureu-vos d’establir primer el multímetre a zero i observeu acuradament si la posició on el punter gira cap a la dreta realment arriba a la posició zero per evitar un mal judici. Quan se sospita que hi ha un error de curtcircuit a l'interior de l'inductor, és millor repetir la prova diverses vegades amb el bloc R × 1 Ω, de manera que es pugui fer un judici correcte.

(2) L'inductor mesurat té un valor de resistència. El valor de resistència de CC de l’inductor està directament relacionat amb el diàmetre del fil esmaltat que s’utilitza per enrotllar la bobina de l’inductor i el nombre de voltes. Com més petit sigui el diàmetre del fil i més girs, més gran serà el valor de resistència. En circumstàncies normals, utilitzeu un multímetre per mesurar R × 1 Ω. Sempre que es pugui mesurar el valor de resistència, l’inductor mesurat es pot considerar normal.

(3) El valor de resistència de l’inductor mesurat és infinit. Aquest fenomen és relativament fàcil de distingir, cosa que indica que s’ha produït un error en circuit obert a la bobina o terminal de l’inductor i del contacte de la bobina.

3. Detecció d’aïllaments

La detecció d’aïllament es fa principalment en inductors amb nuclis de ferro o blindatges metàl·lics. Col·loqueu el multímetre al fitxer R * 1K i mesureu la resistència entre el cable de la bobina i el nucli de ferro o l’escut metàl·lic. Normalment, és infinit (l’agulla no es mou), en cas contrari l’inductor està poc aïllat.

Nota: Quan es mesura una bobina amb una petita inductància, és bo sempre que els dos extrems de la bobina de mesura estiguin bloquejats elèctricament.

A la societat moderna, amb el ràpid desenvolupament de la tecnologia, els inductors s’han integrat a tots els racons de la nostra vida. I hi ha molts tipus d’inductors i les seves funcions no són les mateixes, de manera que hem de comprar inductors de qualitat adequada i garantits.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres asales@xfullstar.com