Introducció i ús dels nuclis de ferrita

El nucli de ferrita es compon principalment de tres elements metàl·lics de ferro (Fe), manganès (Mn) i zinc (Zn), i generalment es diu ferrita de zinc de manganès. El nucli de ferrita toroidal té un elevat efecte magnètic, ja que no té un buit d'aire ni una àrea transversal uniforme.

Els anells magnètics de ferrita estan disponibles en una àmplia gamma de mides, depenent del material de l'anell magnètic, i es poden utilitzar diferents recobriments per simplificar el devanament i augmentar la tensió de col·lapse.

El nucli de ferrita està format per una densa estructura de ceràmica homogènia d'un material magnètic no metàl·lic i té una força coercitiva baixa, també coneguda com una ferrita suau. Consisteix en un compost d'òxid o carbonat d'òxid de ferro (Fe2O3) i un o més d'altres metalls (per exemple, manganès, zinc, níquel, magnesi). Es prem el material de ferrita, després es fa sinteritzat a una temperatura elevada de 1300 ° C, i finalment es processa en un nucli magnètic acabat que compleix els requisits d'aplicació. En comparació amb altres tipus de materials magnètics, la ferrita té l'avantatge d'una elevada permeabilitat magnètica. I té els avantatges d'una alta resistència i pèrdua de corrent de remolí en un ampli rang de freqüències. Aquestes propietats de material fan que la ferrita sigui un material ideal per a aplicacions com transformadors d'alta freqüència, transformadors de banda ampla, inductors sintonitzables i altres circuits d'alta freqüència de 10 kHz a 50 MHz.

Els nuclis de ferrita estan disponibles en una àmplia varietat d'opcions. Es poden seleccionar diferents materials i formes d'acord amb diferents paràmetres magnètics. A causa de baixes pèrdues magnètiques a altes freqüències, s'utilitzen àmpliament en transformadors de freqüència de la radiofreqüència (SMPS) en manera d'interruptor (RF). I inductors. Els nuclis de ferrita de diverses formes i mides s'utilitzen en inductors, transformadors de pols, transformadors d'alta freqüència i filtres de soroll per a fonts d'alimentació d'alta freqüència i mercats de comunicació d'alta qualitat. El més característic de la ferrita és una alta permeabilitat, unes característiques de bona temperatura i una baixa taxa de descomposició.

La diferència entre un revestiment de niló i un recobriment epoxi per a un nucli de ferrita: hi ha una similitud entre els dos. El recobriment de niló és més gruixut i pot suportar temperatures fins a 155 ° C. El recobriment epoxi està classificat a 200oC. Els recobriments de niló s'utilitzen habitualment en tonalitats de DO (mides de diàmetre exterior) que van des de 12,7 mm fins a 29 mm. Els nuclis extremadament grans i extremadament petits estan revestits amb epoxi. Els recobriments de niló i recobriments epoxi tenen una tensió de col·lapse garantida de 1000 volts entre línies; El niló té bones propietats de amortiment i no és fàcilment soluble. Tots dos recobriments tenen les mateixes especificacions elèctriques.